over cloud nine

bon dia

2007-06-19T11:58:00.001+02:00

Tenia els ulls verds i el cor vermell. I imaginava despertar-se cada matí amb l’olor dels cabells d’aquella noia del metro sobre el pit. Dir-li bon dia, preparar-li un suc de taronja, o potser un batut de maduixa i plàtan, amb llet d’arròs, això sí. Li prepararia dues torrades de pa integral amb melmelada de gerds. Es lleparia el dit que s’havia embrutat amb una mica de melmelada. Ho posaria tot en una plata que havia comprat especialment pensant en ella a Ikea. Sortiria al balcó i colliria la margarida més bonica i la deixaria a la vora del plat, damunt del tovalló de ratlles lila i taronja -el seu preferit- enlloc d’una forquilla. Tornaria a l’habitació i veuria com es donava el tomb al llit amb un somriure, desitjant gaudir per una estona més del sol escolant-se per la finestra i el contacte de la pell nua amb els llençols. Observaria com es treia les lleganyes, s’apartava els cabells de la cara i li somreia amb la mateixa dolçor amb la que el va mirar al metro. Fins i tot ara estava preciosa. Li aproparia la plata, li posaria la margarida al cabell i seuria davant seu gaudint –fins i tot més que ella- de com menjava les torrades, i rient amb les molles que li queien al plat. Tenia una manera molt peculiar de menjar: trencava el pa a bocinets i se’ls apropava a la boca com si anés a donar-li un petó a cada mossegada. El tornava boig. Fins i tot, estaria atent a quan li caigués una gota de melmelada sobre el pit, per llepar-li com si d’un gatet es tractés. Compartiria el suc amb ella. Li apartaria la plata quan hagués acabat per poder tornar a fer l’amor amb ella amb la finestra mig oberta i les cortines –blanques i fines- ballant al ritme del vent.

aquest matí

2007-06-15T09:47:00.000+02:00

M'he despertat en un racó del llit.

M'he imaginat despullada amb tu darrera meu

mirant-me l'esquena i el cul

i caragolant el teu dit índex als meus rínxols taronja.

I m'he fet l'adormida.

2007-06-14T10:42:00.000+02:00

Tot just ahir abans d'anar-me'n a dormir, pensava en l'altre dia, quan em vas trucar i em deies que aniries a Escòcia a l'agost. I en com em vaig sorprendre pensant que són els mateixos dies que hi vaig jo.

Dos minuts després, vaig llegir: Un viaje podría resultar en una experiencia provechosa o propiciar algun encuentro inesperado.

una tarda del nostre estiu

2007-06-14T00:49:00.000+02:00

Compartíem un mango madur
el suc em regalimava pel braç
tu em llepaves
i jo et somreia.

Tots dos fèiem el que millor sabíem fer.

Tu em llepaves

i jo et somreia.

bocins de somnis

2007-06-13T01:59:00.000+02:00

"Al llit d'una caseta en un camp a la vora del mar, ens despertarem amb el sol que entri per la finestra amb marc blanc, des d'on es veurà el mar, i el camp.

I els teus dits, com sempre, i com m'agrada, caragolaran els meus rínxols. S'embolicaran amb ells i em miraràs somrient. 'Quin cabell més bonic tens...' diràs.

Llavors em portaràs un suc de taronja. I serà tan bonic el contrast del suc taronja amb els llençols blancs, el blanc del marc de la finestra, el dels núvols que es veuran per la finestra i el verd de l'herba del camp...

Badallaré. I tu també. 'Com s'enganxen!' diràs. I somriurem. Sempre. "

Rellegeixo il·lusions de fa més d'un any i el més trist de tota aquesta història és que el meu llit ja no està buit però no tinc ni sucs de taronja ni somriures entre els núvols. A vegades no m'entenc ni a mi mateixa. Com puc haver renunciat al més somniat per unes estones de no-soledat.

so lo lo ne ly

2006-12-10T12:14:00.000+01:00

I feel so terribly lonely tonight...

I think I could even hide myself with a blanket and disappear, as when a child.
I used to think that when I closed my eyes, nobody could see me.
Now I close my eyes and I feel dizzy,
and I know that I won't be able to disappear until I catch that plane.

It's cold outside, and I wait for a hug.
It will be even colder, and I'll still be waiting.

Reflexions

2006-12-04T15:44:00.000+01:00

estimar-te és enyorar-te?
m'ho pregunto.
cada dia que et tinc lluny, i no m'entenc.

les pestanyes se m'escapen com les fulles s'escapen dels arbres
de fet, tan depressa que no tinc ni temps de demanar desitjos
i tu, per estones crec que te m'escapes,
però només és un passeig com els dels ocells abans de la pluja.

i després de ploure, m'adono que no t'havies amagat,
només ajudaves al Sol a sortir des de la teva branca particular.

m'he allunyat... i he tingut tanta por que he hagut de tornar.

no m'importa, ara sé millor que mai com de bones són les abraçades els diumenges.

Coses que passen

2006-11-27T11:10:00.000+01:00

Vaig dir quan vaig escriure les primeres paraules d'aquest diari que només miraria els petits plaers de la vida. Bé, suposo que no vaig dir si seria per estar-ne feliç o trista.

Avui estic com absent després d'un plaer escapçat. Per primera vegada m'he sentit com si estès drogada sense estar-ne. Vaig notar com la meva ànima es desprenia del meu cos, i aquesta vegada de veritat, no d'allò de somniar-ho per volar pels núvols. Amb els peus a terra, i ben a terra. Em rodava tot tant que creia que em desmaiaria allà mateix. Veia llumetes (a mi que em feia gràcia...) de reüll, em parlaven i no sabia contestar, plorava i plorava, m'ofegava, no podia deixar de mirar un lloc fixe.

Mai m'havia passat de veritat allò de tancar els ulls i repetir mil vegades que els obri i em desperti al llit, que els obri i sigui un somni, que no estigui aquí ara...

Diuen que són coses que passen, però jo no sé si em passaran mai més com em passaven.

Tal dia farà un any

2006-11-06T11:00:00.000+01:00

Aquesta frase sempre m'ha fet molta gràcia, i és que realment és així.

I ara que fa un any que estem junts reflexiono en totes les coses que han passat en aquest temps. Tots els moments que hem compartit, els moments en que m'he sentit lluny de tu, els que m'he sentit a prop, les rialles que no es poden parar i que fan mal de panxa i tot, els plors que no es poden parar que couen els ulls i tot...

I sé que som diferents, sé que no arribaràs a entendre'm mai del tot, i que jo potser tampoc ho aconsegueixi amb tu, però també sé que si després de tot el que ha passat seguim junts deu ser per algun motiu :)

Estimat Joe

2006-11-03T11:20:00.001+01:00

Estimat Joe,

He de dir-te que fa estones que penso ( i quan dic estones vull dir dies, setmanes, mesos...) en tot això nostre... tants núvols de colors i caramels de pal amb ratlletes vermelles i blanques... m'ennuvolen la vista, i fan que la meva vida intenti ser una cançó de les alegres de Yann Tiersen permanentment...

i em perdo, suposo que és normal, perquè això de caminar només per les rajoles de color rosa pot ser una mica confús quan veus el dia blanc i negre... o fins i tot quan hi ha boira, que a l'hivern per aquestes terres nostres ja saps que és freqüent...

Al reflexe de la pantalla de l'ordinador hi veig la finestra, és curiós perquè si miro a través del vidre veig edificis i més edificis, però si en miro el reflexe veig núvols i més núvols, d'aquells tan bonics que fan ganes d'estirar-t'hi una estona a deixar el món rodar i quedar-te allà sense fer res...

Veus? això és el què et vull dir. El meu cap se'n va, al meu món paral·lel i (en les poques estones que toco de peus a terra) m'adono que això nostre és més el meu somni que la realitat. Podria explicar-te mil coses que ens han passat, i tu em diries que no les recordes.

Ah... potser no és que hagis de menjar cues de pansa, sinó que la meva ànima les viu en un món paral·lel, i no saps com m'agradaria compartir-ho amb tu...

papillons et étoiles

2006-11-03T10:46:00.000+01:00

Désires-tu être mon étoile polaire?

Je veux voir la lumiére du jour et du soir,
je veux ton souriure lumineux...

Je veux tu éprover le même sentiment que moi,
une papillon qui voles dans le ventre.

Afternoon in blue

2006-11-02T21:58:00.000+01:00

Green grass and red balloons. Three red balloons.
Blueberry muffins in a paper bag.
Birds singing and I see your eyes. Blue eyes.
The sun shines on my hair, curly orange hair.
I look at the sky, blue, like your eyes.

Newborn feelings

2006-11-02T14:28:00.000+01:00

This should be the first day of my life. Not the first day of new life as when you're born, no. It's the kind of first days you've always wished to have.

Today I have chosen to start a new kind of life; the one in which I will only feel, feel, and feel. Small things always touch me, and I want to make the most of it; so I invite you to follow this learning... and maybe one day, you'll find yourself flying over the clouds, even over cloud nine.