Coses que passen

Vaig dir quan vaig escriure les primeres paraules d'aquest diari que només miraria els petits plaers de la vida. Bé, suposo que no vaig dir si seria per estar-ne feliç o trista.

Avui estic com absent després d'un plaer escapçat. Per primera vegada m'he sentit com si estès drogada sense estar-ne. Vaig notar com la meva ànima es desprenia del meu cos, i aquesta vegada de veritat, no d'allò de somniar-ho per volar pels núvols. Amb els peus a terra, i ben a terra. Em rodava tot tant que creia que em desmaiaria allà mateix. Veia llumetes (a mi que em feia gràcia...) de reüll, em parlaven i no sabia contestar, plorava i plorava, m'ofegava, no podia deixar de mirar un lloc fixe.

Mai m'havia passat de veritat allò de tancar els ulls i repetir mil vegades que els obri i em desperti al llit, que els obri i sigui un somni, que no estigui aquí ara...

Diuen que són coses que passen, però jo no sé si em passaran mai més com em passaven.

Tal dia farà un any

Aquesta frase sempre m'ha fet molta gràcia, i és que realment és així.

I ara que fa un any que estem junts reflexiono en totes les coses que han passat en aquest temps. Tots els moments que hem compartit, els moments en que m'he sentit lluny de tu, els que m'he sentit a prop, les rialles que no es poden parar i que fan mal de panxa i tot, els plors que no es poden parar que couen els ulls i tot...

I sé que som diferents, sé que no arribaràs a entendre'm mai del tot, i que jo potser tampoc ho aconsegueixi amb tu, però també sé que si després de tot el que ha passat seguim junts deu ser per algun motiu :)

Estimat Joe

Estimat Joe,

He de dir-te que fa estones que penso ( i quan dic estones vull dir dies, setmanes, mesos...) en tot això nostre... tants núvols de colors i caramels de pal amb ratlletes vermelles i blanques... m'ennuvolen la vista, i fan que la meva vida intenti ser una cançó de les alegres de Yann Tiersen permanentment...

i em perdo, suposo que és normal, perquè això de caminar només per les rajoles de color rosa pot ser una mica confús quan veus el dia blanc i negre... o fins i tot quan hi ha boira, que a l'hivern per aquestes terres nostres ja saps que és freqüent...

Al reflexe de la pantalla de l'ordinador hi veig la finestra, és curiós perquè si miro a través del vidre veig edificis i més edificis, però si en miro el reflexe veig núvols i més núvols, d'aquells tan bonics que fan ganes d'estirar-t'hi una estona a deixar el món rodar i quedar-te allà sense fer res...

Veus? això és el què et vull dir. El meu cap se'n va, al meu món paral·lel i (en les poques estones que toco de peus a terra) m'adono que això nostre és més el meu somni que la realitat. Podria explicar-te mil coses que ens han passat, i tu em diries que no les recordes.

Ah... potser no és que hagis de menjar cues de pansa, sinó que la meva ànima les viu en un món paral·lel, i no saps com m'agradaria compartir-ho amb tu...

papillons et étoiles

Désires-tu être mon étoile polaire?

Je veux voir la lumiére du jour et du soir,
je veux ton souriure lumineux...

Je veux tu éprover le même sentiment que moi,
une papillon qui voles dans le ventre.

Afternoon in blue

Green grass and red balloons. Three red balloons.
Blueberry muffins in a paper bag.
Birds singing and I see your eyes. Blue eyes.
The sun shines on my hair, curly orange hair.
I look at the sky, blue, like your eyes.

Newborn feelings

This should be the first day of my life. Not the first day of new life as when you're born, no. It's the kind of first days you've always wished to have.

Today I have chosen to start a new kind of life; the one in which I will only feel, feel, and feel. Small things always touch me, and I want to make the most of it; so I invite you to follow this learning... and maybe one day, you'll find yourself flying over the clouds, even over cloud nine.