bon dia

Tenia els ulls verds i el cor vermell. I imaginava despertar-se cada matí amb l’olor dels cabells d’aquella noia del metro sobre el pit. Dir-li bon dia, preparar-li un suc de taronja, o potser un batut de maduixa i plàtan, amb llet d’arròs, això sí. Li prepararia dues torrades de pa integral amb melmelada de gerds. Es lleparia el dit que s’havia embrutat amb una mica de melmelada. Ho posaria tot en una plata que havia comprat especialment pensant en ella a Ikea. Sortiria al balcó i colliria la margarida més bonica i la deixaria a la vora del plat, damunt del tovalló de ratlles lila i taronja -el seu preferit- enlloc d’una forquilla. Tornaria a l’habitació i veuria com es donava el tomb al llit amb un somriure, desitjant gaudir per una estona més del sol escolant-se per la finestra i el contacte de la pell nua amb els llençols. Observaria com es treia les lleganyes, s’apartava els cabells de la cara i li somreia amb la mateixa dolçor amb la que el va mirar al metro. Fins i tot ara estava preciosa. Li aproparia la plata, li posaria la margarida al cabell i seuria davant seu gaudint –fins i tot més que ella- de com menjava les torrades, i rient amb les molles que li queien al plat. Tenia una manera molt peculiar de menjar: trencava el pa a bocinets i se’ls apropava a la boca com si anés a donar-li un petó a cada mossegada. El tornava boig. Fins i tot, estaria atent a quan li caigués una gota de melmelada sobre el pit, per llepar-li com si d’un gatet es tractés. Compartiria el suc amb ella. Li apartaria la plata quan hagués acabat per poder tornar a fer l’amor amb ella amb la finestra mig oberta i les cortines –blanques i fines- ballant al ritme del vent.

aquest matí

M'he despertat en un racó del llit.

M'he imaginat despullada amb tu darrera meu

mirant-me l'esquena i el cul

i caragolant el teu dit índex als meus rínxols taronja.

I m'he fet l'adormida.

Tot just ahir abans d'anar-me'n a dormir, pensava en l'altre dia, quan em vas trucar i em deies que aniries a Escòcia a l'agost. I en com em vaig sorprendre pensant que són els mateixos dies que hi vaig jo.


Dos minuts després, vaig llegir: Un viaje podría resultar en una experiencia provechosa o propiciar algun encuentro inesperado.

una tarda del nostre estiu

Compartíem un mango madur
el suc em regalimava pel braç
tu em llepaves
i jo et somreia.

Tots dos fèiem el que millor sabíem fer.

Tu em llepaves

i jo et somreia.

bocins de somnis

"Al llit d'una caseta en un camp a la vora del mar, ens despertarem amb el sol que entri per la finestra amb marc blanc, des d'on es veurà el mar, i el camp.

I els teus dits, com sempre, i com m'agrada, caragolaran els meus rínxols. S'embolicaran amb ells i em miraràs somrient. 'Quin cabell més bonic tens...' diràs.

Llavors em portaràs un suc de taronja. I serà tan bonic el contrast del suc taronja amb els llençols blancs, el blanc del marc de la finestra, el dels núvols que es veuran per la finestra i el verd de l'herba del camp...

Badallaré. I tu també. 'Com s'enganxen!' diràs. I somriurem. Sempre. "




Rellegeixo il·lusions de fa més d'un any i el més trist de tota aquesta història és que el meu llit ja no està buit però no tinc ni sucs de taronja ni somriures entre els núvols. A vegades no m'entenc ni a mi mateixa. Com puc haver renunciat al més somniat per unes estones de no-soledat.

so lo lo ne ly

I feel so terribly lonely tonight...

I think I could even hide myself with a blanket and disappear, as when a child.
I used to think that when I closed my eyes, nobody could see me.
Now I close my eyes and I feel dizzy,
and I know that I won't be able to disappear until I catch that plane.

It's cold outside, and I wait for a hug.
It will be even colder, and I'll still be waiting.

Reflexions

estimar-te és enyorar-te?
m'ho pregunto.
cada dia que et tinc lluny, i no m'entenc.

les pestanyes se m'escapen com les fulles s'escapen dels arbres
de fet, tan depressa que no tinc ni temps de demanar desitjos
i tu, per estones crec que te m'escapes,
però només és un passeig com els dels ocells abans de la pluja.

i després de ploure, m'adono que no t'havies amagat,
només ajudaves al Sol a sortir des de la teva branca particular.


m'he allunyat... i he tingut tanta por que he hagut de tornar.

no m'importa, ara sé millor que mai com de bones són les abraçades els diumenges.