bon dia

Tenia els ulls verds i el cor vermell. I imaginava despertar-se cada matí amb l’olor dels cabells d’aquella noia del metro sobre el pit. Dir-li bon dia, preparar-li un suc de taronja, o potser un batut de maduixa i plàtan, amb llet d’arròs, això sí. Li prepararia dues torrades de pa integral amb melmelada de gerds. Es lleparia el dit que s’havia embrutat amb una mica de melmelada. Ho posaria tot en una plata que havia comprat especialment pensant en ella a Ikea. Sortiria al balcó i colliria la margarida més bonica i la deixaria a la vora del plat, damunt del tovalló de ratlles lila i taronja -el seu preferit- enlloc d’una forquilla. Tornaria a l’habitació i veuria com es donava el tomb al llit amb un somriure, desitjant gaudir per una estona més del sol escolant-se per la finestra i el contacte de la pell nua amb els llençols. Observaria com es treia les lleganyes, s’apartava els cabells de la cara i li somreia amb la mateixa dolçor amb la que el va mirar al metro. Fins i tot ara estava preciosa. Li aproparia la plata, li posaria la margarida al cabell i seuria davant seu gaudint –fins i tot més que ella- de com menjava les torrades, i rient amb les molles que li queien al plat. Tenia una manera molt peculiar de menjar: trencava el pa a bocinets i se’ls apropava a la boca com si anés a donar-li un petó a cada mossegada. El tornava boig. Fins i tot, estaria atent a quan li caigués una gota de melmelada sobre el pit, per llepar-li com si d’un gatet es tractés. Compartiria el suc amb ella. Li apartaria la plata quan hagués acabat per poder tornar a fer l’amor amb ella amb la finestra mig oberta i les cortines –blanques i fines- ballant al ritme del vent.