"Al llit d'una caseta en un camp a la vora del mar, ens despertarem amb el sol que entri per la finestra amb marc blanc, des d'on es veurà el mar, i el camp.
I els teus dits, com sempre, i com m'agrada, caragolaran els meus rínxols. S'embolicaran amb ells i em miraràs somrient. 'Quin cabell més bonic tens...' diràs.
Llavors em portaràs un suc de taronja. I serà tan bonic el contrast del suc taronja amb els llençols blancs, el blanc del marc de la finestra, el dels núvols que es veuran per la finestra i el verd de l'herba del camp...
Badallaré. I tu també. 'Com s'enganxen!' diràs. I somriurem. Sempre. "
Rellegeixo il·lusions de fa més d'un any i el més trist de tota aquesta història és que el meu llit ja no està buit però no tinc ni sucs de taronja ni somriures entre els núvols. A vegades no m'entenc ni a mi mateixa. Com puc haver renunciat al més somniat per unes estones de no-soledat.
I els teus dits, com sempre, i com m'agrada, caragolaran els meus rínxols. S'embolicaran amb ells i em miraràs somrient. 'Quin cabell més bonic tens...' diràs.
Llavors em portaràs un suc de taronja. I serà tan bonic el contrast del suc taronja amb els llençols blancs, el blanc del marc de la finestra, el dels núvols que es veuran per la finestra i el verd de l'herba del camp...
Badallaré. I tu també. 'Com s'enganxen!' diràs. I somriurem. Sempre. "
Rellegeixo il·lusions de fa més d'un any i el més trist de tota aquesta història és que el meu llit ja no està buit però no tinc ni sucs de taronja ni somriures entre els núvols. A vegades no m'entenc ni a mi mateixa. Com puc haver renunciat al més somniat per unes estones de no-soledat.
No comments:
Post a Comment