estimar-te és enyorar-te?m'ho pregunto.
cada dia que et tinc lluny, i no m'entenc.
les pestanyes se m'escapen com les fulles s'escapen dels arbres
de fet, tan depressa que no tinc ni temps de demanar desitjos
i tu, per estones crec que te m'escapes,
però només és un passeig com els dels ocells abans de la pluja.
i després de ploure, m'adono que no t'havies amagat,
només ajudaves al Sol a sortir des de la teva branca particular.
m'he allunyat... i he tingut tanta por que he hagut de tornar.
no m'importa, ara sé millor que mai com de bones són les abraçades els diumenges.
No comments:
Post a Comment