Monday
Coses que passen
Vaig dir quan vaig escriure les primeres paraules d'aquest diari que només miraria els petits plaers de la vida. Bé, suposo que no vaig dir si seria per estar-ne feliç o trista.
Avui estic com absent després d'un plaer escapçat. Per primera vegada m'he sentit com si estès drogada sense estar-ne. Vaig notar com la meva ànima es desprenia del meu cos, i aquesta vegada de veritat, no d'allò de somniar-ho per volar pels núvols. Amb els peus a terra, i ben a terra. Em rodava tot tant que creia que em desmaiaria allà mateix. Veia llumetes (a mi que em feia gràcia...) de reüll, em parlaven i no sabia contestar, plorava i plorava, m'ofegava, no podia deixar de mirar un lloc fixe.
Mai m'havia passat de veritat allò de tancar els ulls i repetir mil vegades que els obri i em desperti al llit, que els obri i sigui un somni, que no estigui aquí ara...
Diuen que són coses que passen, però jo no sé si em passaran mai més com em passaven.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
3 comments:
:D doncs l'has de coneixer en persona! es una preciositat
quan vagi a barcelona (per nadal) podriem quedar n? :) ja et dire alguna cosa (si et sembla be es clar)
que t'ha passat?
te tota la pinta d'un atac d'ansietat... o m'equivoco? aix
sigui el que sigui millora't, res es tant greu (gran frase que em repeteixo sempre)
un petonet ben gran!
feia temps que no em passava per aqui! tinc el blog oblidat :S
ais, al final no vam quedar!
l'any que ve torno a la uni... a veure si en coneixem llavors :)
últim ja? aiss
jo entre que he marxat fora i que l'any anterior no vaig fer res de bo... estic a un segon-tercer encara... aixi que suposo que si agafo gravat tu estaràs en "otro nivel" hehe
un mua!
p.d. per cert, cotilleando he vist que coneixes a la marta (saquet) :D llavors deus conèixer a l'Anna tb..no?
Post a Comment